Dilluns, 31 de gener de 2022
Noticias generales
JORNADES LABORALISTES
Palma, 31 de gener de 2022
Entrevista: Miquel Ángel Falguera, Magistrat Especialista del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya
Miguel Ángel Falguera i Baró és Magistrat Especialista del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya. En els pròxims dies assistirà a Palma a les Jornades Laboralistes organitzades pel Col·legi de Graduats Socials de Balears. En aquesta entrevista avança algunes reflexions sobre la recent reforma laboral, els ERTOS i el mecanisme XARXA.
- Quina és la seva valoració respecte a la nova reforma laboral del govern?
- Sens dubte positiva. Encara que, com després veurem, existeixen encara aspectes a corregir en el nostre model de relacions laborals, concorre un evident quid pro quo entre els interessos de patronal i sindicats, que han trobat un punt d'equilibri comú. I és obvi que una reforma laboral basada en el consens dels agents socials adquireix una major eficàcia pràctica en el dia a dia de les relacions laborals. D'altra banda, mereix destacar que, per primera vegada en molts anys, la reforma laboral de 2021 no es basa tant en apriorisme sorgit del pensament econòmic sinó de l'àmbit laboralista. I està de més recordar que som els iuslaboralistas els que tenim un major i millor coneixement empíric del qual ocorre en el món de les relacions laborals, en tant que el vivim dia a dia en la nostra experiència professional.
- Avancem o retrocedim amb aquests canvis?
- Depèn de la perspectiva ideològica de cadascú. Si la visió que un té es basa en un pensament merament economicista basat en la competitivitat internacional de l'empresa espanyola i el descens de costos salarials per a aquesta fi podria afirmar-se que la reforma és una reculada. No obstant això, si la perspectiva personal passa per la constatació que determinades polítiques socials que s'han implementat des de fa anys han suposat un creixement de la desigualtat en la nostra societat que comporta un desequilibri en l'Estat del Benestar i una polarització social és obvi que s'avança en la correcció d'aquestes tendències.
- A qui beneficien més treballadors o empreses?
- És obvi que l'RDL 32/2021 intenta compensar alguns dels desequilibris causats per les prèvies reformes laborals (especialment, la del 2012), com s'ha posat de manifest amb reiteració des de l'esfera governamental i sindical. La denominada "cultura de la temporalitat" (el fet que el nostre país tingui uns percentatges de temporalitat inimaginables en altres països de la Unió), que va sorgir en 1984, ha tingut obvis efectes en la pèrdua de poder de les persones assalariades en el marc de les relacions laborals (al marge d'altres efectes perniciosos com les mancances formatives i els costos socials que això comporta) La reforma en aquest punt sembla intentar posar fi a aquesta pràctica de contractació a terme tan generalitzada. D'altra banda, es retorna un cert apoderament als sindicats a través de la reforma del règim de primacia en matèria salarial del conveni sectorial i la recuperació de la ultraactivitat indefinida dels convenis. I, finalment, s'intenten equilibrar determinades pràctiques d'externalització abusives que no tenien una altra finalitat que rebaixar costos fixos, especialment salarials. Per part seva, els ocupadors –però també les persones assalariades- guanyen un mecanisme de flexibilitat en la gestió de les situacions de crisis o de disfunció de plantilles, que comptarà amb ajudes públiques.
Sens dubte que, encara que els sindicats han sortit guanyant, les patronals signants han sabut evitar mesures més dures per als seus interessos en una intel·ligent estratègia.
- Quina opinió li mereix els ERTOS i el mecanisme XARXA tal com han quedat? Són productius per als treballadors i les empreses?
- La meva valoració també és positiva. Des d'un punt de vista tècnic ens trobem davant un redactat legal més congruent que l'anterior, en tant que s'unifica el marc normatiu entre els supòsits de suspensió de contractes de treball i reduccions de jornada i es regula en forma específica les situacions de força major. A més es contemplen altres aspectes que abans no estaven regulats i generaven dubtes aplicatius (període de vigència, pròrroga d'aquest, desafectacions, tramitació, etc.) I des de la perspectiva de la política del dret la valoració personal positiva sorgeix de variats aspectes. En primer lloc, s'aprofita l'experiència de la legislació extraordinària de la pandèmia –que ha donat òptims resultats pràctics- i, a més, es regula ex novo una nova figura –el "ERTO XARXA"- que permetrà que davant situacions de crisis puntuals de tipus general o sectorial es puguin adoptar mesures immediates de resposta (pensi's, per exemple, en la problemàtica que va provocar en les Illes Balears la fallida de Thomas Cook) I crec que sense cap dubte la nova regulació és productiva tant per a les empreses com per al col·lectiu assalariat. En primer lloc, perquè és clar que ara s'intenta evitar la pèrdua d'ocupacions a través de mecanismes de flexibilitat interna prioritaris sobre els acomiadaments col·lectius, seguint el model alemany. En segon lloc, perquè en el nou marc s'imposa una certa implicació de les administracions públiques en les crisis d'una empresa, un sector o general, a través de finançaments de cotitzacions. Finalment, també és positiu –tant per a empreses com per a treballadors i treballadores- la clara vinculació actual d'aquestes mesures de flexibilitat interna amb la formació per a l'ocupació.
- En la seva opinió, S'hauria d'haver fet algun altre canvi més?
- Personalment trobada que falta una millor regulació de les externalitzacions (contractes i subcontractes) que continuen generant múltiples interrogants i incerteses –també entre jutges i jutgesses-. Al que cal afegir que no s'ha entrat en un dels aspectes més insuficients del nostre sistema de relacions laborals: la necessitat de dotar de lògica al model vigent d'acomiadament.
