Tamara Zoe García, ha estat la guanyadora dels “Premi Francisco J. Wilhelmi al millor expedient acadèmic” i “Premi al millor treball fi de grau” 2024, que cada any lliura el Col·legi de Graduats Socials de Balears.
Té 39 anys i, als 35, va decidir fer un gir a la seva carrera professional. Va ser aleshores quan va començar els seus estudis de grau en Relacions Laborals a la UIB, centrant tots els seus esforços a formar-se i dedicar-se al que realment l’apassiona: el dret del treball i les relacions laborals.
El seu Treball de Fi de Grau (TFG) aborda l’audiència prèvia en l’acomiadament disciplinari d’acord amb l’article 7 del Conveni 158 de l’OIT, un tema que ha tornat a ser rellevant després de la sentència recent de la Sala IV del Tribunal Suprem en unificació de doctrina (STS 1250/2024 de 13 de novembre de 2024).
Hi desenvolupa com l’OIT va obrir la porta el 1982 al dret d’audiència prèvia del treballador en cas d’acomiadament disciplinari a través del Conveni 158 sobre la terminació de la relació de treball. Durant dècades, la incoherència entre la normativa interna espanyola i aquesta norma internacional semblava haver passat desapercebuda per a jutges i tribunals. Tanmateix, gairebé 40 anys després de la ratificació del conveni esmentat, la Sala Social del TSJ de Balears, en la seva coneguda sentència STSJ BAL 237/2023 de 13 de febrer de 2023, va fonamentar jurídicament el dret a aquesta audiència basant-se en el mandat del seu article 7, reactivant així el debat sobre la seva aplicació directa i les seves conseqüències.
Al llarg d’aquest treball s’analitza, s’aprofundeix i es valora l’origen de les discrepàncies que genera la interpretació d’aquest mandat.
CGSIB: Tamara Quina va ser la teva primera sensació quan et van informar que havies guanyat no un, sinó els dos premis atorgats pel Col·legi?
Vaig sentir un gran orgull, són el fermall final de la meva etapa acadèmica (que espero i desig no s’acabi aquí) i un gran reforç al meu acompliment i perseverança.
CGSIB: Què signifiquen per a tu aquests reconeixements?
La meva trajectòria acadèmica no ha estat fàcil, ha estat plena de feina, sacrifici i presa de decisions que moltes vegades em feien dubtar si valia la pena tant esforç, a més, la competència ha estat dura i rebre aquests reconeixements em demostra que la decisió que vaig prendre al seu dia de fer un gir de 180 graus i apostar per mi va ser més que encertada.
CGSIB: Com veus el futur dels professionals que es graduen en Relacions Laborals, tant a la nostra comunitat com a nivell nacional? Quines oportunitats creus que hi ha al sector?
Considero que actualment hi ha gran oferta al nostre sector, sobretot en àrees de RRHH en què es valora cada vegada més el multidisciplinari de la nostra formació i la funcionalitat dels graduats en relacions laborals. Veig menys oferta a la branca estrictament jurídica, en què es refereix a l’exercici lliure de la professió, i ja que tinc l’oportunitat m’agradaria aprofitar per dirigir-me al col·lectiu de Graduats Socials per instar-los a donar oportunitats de qualitat als graduats recents que els permetin créixer professionalment amb salaris més competitius.
CGSIB: Quina opinió et mereixen el Col·legi i el col·lectiu de Graduats Socials?
He estat precol·legiada els quatre anys de grau i el treball del Col·legi és imprescindible, les seves formacions, comunicacions i la seva inclusió en xarxes socials procuren una ajuda molt necessària per donar més valor i visibilitat a la nostra professió.
I del col·lectiu de Graduats Socials només dir que no perdo l’esperança de formar-ne part en un futur espero que proper.
