Dimarts, 28 de setembre de 2021
Noticias generales
Entrevista Antoni Oliver, president de la Sala social del Tribunal Superior de Justícia de Balears (TSJIB)
Palma, 28 de setembre de 2021
"Sempre he valorat molt positivament el col·lectiu de graduats socials"
• Breument, podria avançar-nos en què consistirà la seva xerrada en les Jornades?
M'han demanat que comenti les 10 sentències més rellevants de la sala social del TSJIB de l'últim any. Costa més triar les sentències que comentar-les.
• Per què és important conèixer les 10 sentències del TSJIB?
• En aquestes deu i en les altres es fixen criteris que els professionals han de conèixer per a poder assessorar correctament els seus clients.
• La llei es pot interpretar? I això, pot portar a contradiccions en el Jutjat Social?
• La Llei s'ha d'interpretar. La funció dels jutges és la de solucionar els conflictes mitjançant l'aplicació de la Llei i per a aplicar la Llei és necessari interpretar-la. És la mateixa Llei la que ens ofereix les regles que hem de seguir per a interpretar les normes i també els instruments per a fer front a les interpretacions contradictòries. Es tracta, bàsicament, del sistema de recursos davant tribunals superiors col·legiats.
• Els jutges jutgen moltíssimes coses, es pronuncien sobre innombrables assumptes. Influeixen amb les seves sentències en la manera de pensar de la societat?
• Així s'ordena en el art 3 del Codi Civil on entre els criteris d'interpretació de les normes s'inclou el de la realitat social del temps en què han de ser aplicades. A més, en les societats democràtiques les Lleis les elaboren els parlaments i els seus membres són triats per sufragi universal pel qual les Lleis incorporen sentir majoritari de la societat. Per això, el criteri fonamental d'interpretació de les Lleis és el del seu esperit i finalitat, la qual cosa es coneix com la ratio legis. Una interpretació correcta ha d'indagar en aquest esperit i finalitat, que respon en sentir majoritari de la societat expressada en forma de Llei a través dels seus representants parlamentaris.
• Espanya és un país excessivament judicialitzat? Intentem resoldre tot en tribunals?
• Pot ser, però cada vegada més es van obrint camí altres formes més satisfactòries de resolució de conflictes com la mediació. L'important és que existeixen llits per a la resolució pacífica de conflictes i garantir que tothom tingui accés a aquests llits en peus d'igualtat. Al meu entendre un acord és sempre millor que un plet. Tothom coneix l'anomenada maledicció gitana: tingues plets i guanyis.
• En l'àmbit personal, i en el seu treball, com ha estat aquest últim any després de la pandèmia?
• No ha estat el millor any de la meva vida, però ha estat millor que el de moltes persones que han sofert les conseqüències devastadores de la pandèmia. No he estat malalt, no he perdut a éssers estimats del meu entorn més pròxim, vaig mantenir el meu treball i els meus ingressos i crec haver aguantat de manera acceptable des del punt de vista emocional. Em don per satisfet. Quant al Tribunal que presidesc, no hem deixat de treballar ni un sol dia, ni tan sols durant l'estat d'alarma. Gràcies a la pandèmia s'ha avançat molt en la digitalització de la nostra activitat. En els judicis hem tornat a la presencialitat, però hi ha altres eines de treball de gran utilitat que han arribat per a quedar-se.
• Quins creu que són les necessitats més urgents en els jutjats de Balears?
• Un major nombre de jutges. El número actual és totalment insuficient encara que estiguessin cobertes totes les vacants, que no ho estan. No som terra d'opositors a jutge i per a la gent de fora la vida aquí és molt cara. Hi ha molts altres problemes, fins i tot d'espai, però per a mi el més important és el del nombre insuficient de jutges per a fer front a la càrrega de treball.
• La imatge de jutjats plens de gom a gom d'expedients amb piles de sumaris en els passadissos que es veuen en la premsa, és real?
• En la majoria dels jutjats o tribunals de les nostres illes aquesta imatge va desapareixent. No perquè no hi hagi molta acumulació d'assumptes i retard sinó perquè actualment tota la tramitació es duu a terme en format digital.
• Sentències laborals. Ha estat un any difícil per a les empreses, treballadors, crispació en temes de treball com està treballant el seu jutjat en aquest últim any? • En la sala social no hem sofert de moment conseqüències derivades de la pandèmia. Hem vist incrementat el nostre treball, però a causa dels reforços implementats en els jutjats socials, que són el que estan sofrint des de fa anys l'escassetat de jutges a la qual em referia.
• En la seva opinió, amb tot el que veiem que està passant en l'àmbit nacional en el CGPJ, creu que s'està polititzant la justícia? Què s'hauria de fer amb el Consell General del Poder Judicial?
• Respecte al Consell General del Poder Judicial, de moment, urgeix la seva renovació. Quant a la resta, què vol que li digui... Una cosa li puc assegurar, en el nostre tribunal no hi ha politització. Nosaltres ens dediquem a posar sentències, com la gran majoria dels jutges. Som tres magistrats amb idees molt diferents i no sols polítiques, però quan treballem ens muntem en el mateix vaixell per a intentar portar-lo a bon port. Aquest port no és un altre que la millor i més adequada resposta a cadascun dels conflictes que sotmeten a la nostra consideració. Deliberem intentant treure el millor de cadascun, escoltant i prenent en consideració l'opinió dels altres. Funcionem amb esperit col·laboratiu i sempre oberts a acceptar i a acollir com a propis els plantejaments dels altres. Estic molt agraït als meus companys per aquest esperit. Pràcticament totes les nostres sentències es dicten comptant amb el vot unànime dels tres magistrats. El que passa per Madrid no és cosa nostra i no és a les nostres mans.
• Els graduats socials, han estat els professionals imprescindibles en aquesta pandèmia, com valora el seu treball?, què li diria als qui es preparen per a carreres com a graduat social?
• Sempre he valorat molt positivament el col·lectiu de graduats socials i he col·laborat amb ells sempre que me l'han demanat en la mesura de les meves possibilitats. He contribuït en la formació dels graduats socials com a professor en la UIB i en l'antiga Escola de Relacions Laborals, una de les experiències més satisfactòries que he tingut des del punt de vista professional. Durant la pandèmia el col·lectiu de graduats socials ha jugat un paper fonamental en circumstàncies a vegades molt complicades i sempre que he tingut ocasió els he expressat el meu reconeixement. Aprofit per a fer-ho una vegada més. Als quals estudien el grau de relacions laborals els animaria a preparar-se bé per a ser bons professionals, competents i honestos. Però, sobretot, els animaria a ser bones persones, això crec que és el que més necessitem, bones persones.
• Finalment, dirigeix vostè el Fòrum Aranzadi, quina valoració pot realitzar dels resultats d'enguany respecte als anteriors?, ha canviat alguna cosa?, hi ha més implicació, interès?, la gent es preocupa més per formar-se en el sector jurídic-laboral?
• No ha estat un bon any per al fòrum Aranzadi. Hem hagut d'adaptar-nos a les circumstàncies i amb les sessions en reproducció en línia s'ha perdut el contacte personal, que és una part molt important. Però, contra tot pronòstic la gent es va tornar a apuntar i ha seguit les sessions malgrat les dificultats, la qual cosa demostra l'interès dels nostres professionals per la formació contínua. Ara, a la fi, hem recuperat la presencialitat total i amb això aquestes trobades mensuals on ens posem al dia, debatem i intercanviem opinions sobre els temes actuals i l'última jurisprudència. Per a mi és una experiència molt enriquidora i més d'una vegada m'emport opinions jurídiques de les quals allí s'aboquen per a reflexionar sobre elles. Tenim professionals d'alt nivell i cada vegada més es llancen al debat fins i tot amb els grans juristes que ens visiten com a ponents. També, cada vegada més els professionals de la nostra Comunitat s'animen a intervenir com a ponents i això és molt important.
